Procel·làrids i Hidrobàtids

PROCELLARIDAE: virots i baldritges. HIDROBATIDAE: noneta.

Les aus d’aquests grups són absolutament marines: sols trepitgen terra ferma per a reproduir-se dins les escletxes de les roques o baix la vegetació, posant un sol ou sobre una petita gratada en terra. Actualment aquestes espècies sols crien a certs illots gairebé inaccessibles, on la presència de rates, moixos i altres depredadors és nul•la.

Un detall estructural molt particular i cridaner (però difícil d’observar a distància) és la presència d’una glàndula especial sobre el bec per la qual eliminen la sal de l’aigua que beuen. Aquesta glàndula, en forma de tub, fa que la base del bec sembli especialment gruixuda.

La majoria són de coloració molt fada i discreta (gris terrosa i negre), i es distingeixen de les altres aus marines pel vol suau i mantingut sobre les ones, a ran d’aigua, gràcies a un cos fusiforme i a unes ales molt llargues i estretes. Així aprofiten la més mínima corrent d’aire per planejar grans distàncies.

Els virots Calonectris diomedea són de mida semblant a les gavines joves, però es diferencien perfectament tant per la manera suau i elegant de volar com per la uniformitat dels seus colors: les parts superiors són de color gris-terra amb les puntes de les ales i de la coa negres, amb una petita clapa blanca al centre de la coa (detall molt important). La seva presència és abundant a l’estiu i molt escassa a l’hivern. El crit és espectacular: uns udols planyents dins foscor de la nit (a Sant Elm els coneixen com els nins del Patró Diner, que ploren de gana per no haver sopat…)

La baldritja Puffinus mauretanicus és un endemisme balear (sols cria a les nostres illes) de mida notablement més petita que el virot. Té les parts superiors de coloració molt més fosca i les inferiors són cremoses. El vol és més ràpid, amb batudes d’ales més sostingudes i petites planejades. També és un estival abundant, sobretot a les Pitiüses. El crit també és impactant i peculiar.

Quasi idèntica a la baldritja, a l’hivern i en migració es poden veure alguns exemplars de la baldritja mediterrània Puffinus yelkouan. Més rápida de vol i amb els batecs d'ala més pronunciats, sovint van amb el coll una mica més estirat i el cap alçat, donant un aspecte de major lleugeresa i agilitat. La coloració és molt semblant però té un separació més definida entre les parts superiors, molt fosques, i les inferiors, molt més blanques. Aquest contrast és especialment visible a la zona del coll, aixelles (que són blanques mentre que a la bladritja són fosques) i panxa (el blanc arriba quasi fins a la coa, mentre que a la baldritja sempre és de color fosc).

La noneta Hydrobates pelagicus és molt petita, (sols no fa un pam), de color fosc amb el carpó blanc. El seu vol és una batuda d’ales ràpida i desordenada, recordant al d’una ratapinyada que vola a ran de mar.

 

Dibuix: C. diomedea: Martin Lofgren, P. yelkouan: Daniele Oscchiato, P. mauretanicus: Lars B. Eriksson i Xoán Diéguez Vázquez, H. pelagicus: Victor mala