Podicipediformes

PODICIPEDIDAE: setmesó, soterí i soterí gros.

Aquest grup el formen unes aus excel•lents bussejadores, però no massa bones voladores. Amb el bec punxegut, totes elles són caçadores i la seva alimentació es compon de peixos, granotes i invertebrats. Els peus lobulats també les facilita el desplaçament dins l’aigua. La seva mida és de mitjancera a petita, tal com suggereixen els seus noms. Es poden veure a la majoria de zones humides, tan naturals com artificials, però no és rar veure’n a ports i costes, sobretot a l’hivern i en migració.

El niu és una plataforma a mig surar feta amb material vegetal acumulat i tapen els ous quan surten a cercar menjar, sense importar massa si es banyen o no. Com a curiositat, acostumen a dur els polls sobre l’esquena i davant un perill poden submergir-se amb les cries al damunt.

Les dificultats d’identificació bàsicament són a l’hivern, quan els plomatges grisencs les fan semblants.

La diferència de mida és molt clara en el cas del soterí gros Podiceps cristatus, tan gran com un corb marí, de color gris amb la cara blanca i un capell pla i estirat cap enrere (sembla una boina), molt negre.

El setmesó Tachybaptus ruficollis és el més petit de tots, molt arrodonit, de color gris-terrós amb el bec petit i les plomes del cul molt estufades. El seu crit territorial és molt característic.

El soterí Podiceps nigricollis és semblant al setmesó, però té el coll més llarg i el cap més triangular amb el front molt aixecat. L’ull és vermell i molt visible (el setmesó el té negre), el bec un poc corbat cap amunt i coloració més contrastada: blanca al coll i a la panxa, amb les parts superiors de color gris pissarra.

Dibuix: P. Cristatus: Stefan Tewinkel https://www.bavarianbirds.net, P. nigricollis i T. ruficollis: Juanjo Bazán.