PASSÈRIDS I ESTRÍLDIDS

Els gorrions són aus molt conegudes, però sovint es confonen les diverses espècies que conviuen entre nosaltres. El gorrió teulader Passer domesticus és el més habitual als pobles i a les ciutats. El mascle es destria per tenir el cap gris, el clatell marró amb les galtes blanques i un baverall negre, molt visible a l’estiu. La femella és més terrosa, amb el cap gris i una cella clara molt grossa. Els crits són una mescla de “txirp txerp txip txep”.

El gorrió barraquer Passer montanus té una distribució més irregular, és sensiblement més petit i amb el bec més curt, de color negre. Ambdós sexes tenen el cap marró amb les galtes blanques i una taca negra, petita però ben visible, vora l’orella (el cap és gris sense taca negra al gorrió teulader). Els joves són de coloració semblant, però més apagada, quasi sense la taca fosca de l’orella i amb la base del bec de color clar. Els sons són uns “txeep txiep txiip”, més sords i lents que els del gorrió teulader.

Imatges: Passer domesticus, R. Herranz; Passer montanus, David TGN; Petronia petronia, DS Enjuto i E. Azul.

L’altre és el gorrió de berberia o pardal roquer Petronia petronia, molt escàs a Mallorca però molt abundant a Eivissa i a Formentera. Sembla una femella de gorrió teulader però és més gros i rabassut, amb la coa curta i el bec molt gruixut. La coloració general és de color d’arena, (no té els tons terrosos de la femella del gorrió teulader), amb la cella blanca molt marcada entre dues línies fosques, fet que l’accentua molt. Un detall molt important és que quan està en terra no bota, sinó que camina (el gorrió teulader no camina, sinó que pega bots). Els exemplars adults tenen una taca groga al coll a la primavera i a l’estiu però no sempre és fàcil d’observar. Un altre detall important i únic és que tenen taques blanques a les puntes de les plomes de la coa, ben visibles quan l’obri. Els crits són semblants al del gorrió teulader, però més estridents “Txíu Txiúpr”.

Un nouvingut africà, més petit que un busqueret, habitant de les zones humides amb canyet i bova, és el memec o bec de corall senegalès Estrilda astril. Segurament el sentirem abans de veure’l: el seu so és un sord i nasal “mec-mec-me-mec-mec” repetit constantment des de dins la vegetació. És petit, de coloració gris terrosa barrat amb moltes línies blanques molt estretes. Destaca el bec curt, ample i de color vermell encès, amb una línia vermella a l’ull. El mascle té la panxa rosa i els joves tenen el bec fosc. 

Imatges: Estrilda astrild, T. Martins