LÀNIDS, ORIÒLIDS, STÚRNIDS i CÒRVIDS

 

        -LÀNIDS: Passeriformes de mida mitjana, amb el cap molt gros. Són caçadors potents i s'alimenten d'altres aus, de micro-mamífers i d'insectes, per la qual cosa el bec és fort i ganxut. Les agrada atalaiar-se i vigilar des de llocs alts i visibles.

El capsigrany Lanius senator badius és una au típicament estival. Els adults no es poden confondre: tenen el cap vermell fosc i les parts superiors negres, amb una taca blanca sobre les espatlles, mentre que els joves són terrosos amb escates blanques, les ales fosques i les parts inferiors més clares. La coloració dels joves pot semblar-se als formiguers Jynx torquilla però tenen els ulls negres molt grossos, negres i ben visibles; el bec gruixut i ganxut; el cap és gros i rodó i el posat és més vertical.

En migració no és rar veure el capsigrany menut Lanius collurio una mica més petit que l’anterior. Els adults tenen el cap gris amb una màscara negra als ulls i l'esquena roja, El jove s’assembla al del capsigrany però és més rogenc i fosc a les parts superiors amb les ales més pàl·lides i sense la taca blanca de les espatlles.

 

        -STÚRNIDS: De mida mitjana, crien a forats de parets i d'arbres. Són molt sociables, i van en grans esbarts que, al volar, creen espectaculars figures espacials.

L’estornell Sturnus vulgaris sembla una mèrlera petita i rabassuda, amb el cap petit i el bec llarg. Té el plomatge ple de petites taques de color clar amb uns reflexes blaus i verds metàl·lics ben visibles. El seu costum d’anar en grans esbarts també és típic. És un hivernant molt comú, amb algunes parelles que queden a criar de manera ocasional. Els sons són un conjunt variat de notes metàl·liques i elèctriques. Molt semblant hi ha l'estornell negre Sturnus unicolor, del què algunes petites poblacions estan criant des de fa alguns anys a diverses zones de Mallorca i Menorca. A l'estiu és de coloració totalment negre amb notables irisacions violàcies i té les plomes d'un aspecte oliós característic. A l'hivern és semblant a l'estornell, però les taques són molt més petites i el bec és lleugerament més prim.

 

        -ORIÒLIDS: De mida mitjana i d'ambients arbrats. El mascle és molt colorit però passa desapercebut per la costum d'amagar-se entre les branques dels arbres.

Una mica més gros que els estornells, però d’estructura molt semblant, hi ha l’oriol Oriolus oriolus. És un migrant habitual difícil de confondre: els mascles són grocs amb les ales negres i les femelles són més verdoses amb les ales grises. La manera de volar és típica: vol suau però ràpid, amb planejades ondulats. El bec és vermell i visible des de ben enfora i el seu cant és potent, molt líquid i aflautat “txlu clí cluíííu”.

        -CÒRVIDS: De mida grossa i de coloració molt fosca, són omnívors. Tenen una intel·ligència molt desenvolupada.

El corb Corvus corax és molt gran (de la mida d’una gavina), de color negre lluent, amb el bec gros i les primàries obertes com una rapinyaire. Sol anar en parella i emet uns sons aspres i molt sonors “Orc-orc!”. És molt més petit que el voltor negre (quasi una tercera part) i el seu vol és més ràpid i fràgil (el del voltor és molt lent i solemne). La coa és relativament llarga i falcada mentre que la del voltor negre és relativament més ampla i curta. Un visitant hivernal escàs i irregular és la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax, de mida més petita que el corb i de volt molt lleuger i ràpid. Té la coa relativament curta i quadrada (és llarga i falcada en el corb) i les ales són més curtes i relativament amples. El bec és llarg i corbat cap avall, de color vermell. Les cames també són vermelles. El seus crits són forts, secs, ressonants i metàl·lics “kiàh! kiàh!” i “xíiarrr! xíiarrr!”

 

Dibuixos. L. senator Juanjo Bazán; L. collurio S. Ogden ; C. corax Lupe Suarez i P. Christe; P. pyrrhocorax Wikipedia; O. oriolus M. Varesvuo; S. vulgaris i S. unicolor M. Valsin.